El VI Cicle de Memòria Històrica del institut Bernat Metge torna a tractar el tema de l’exili forçós de milers d’espanyols com a conseqüència de la Guerra Civil. La gran majoria d’aquestes persones van ser tancades en camps de “refugiats” on van viure en condicions infrahumanes més pròpies dels camps de concentració, quan només buscaven fugir de la barbàrie i viure en llibertat.
És aquesta una de les parts més tràgiques de la nostra història, i és per aquesta raó que amb els grups de batxillerat visitarem el 6 d’abril Cotlliure on retrem homernatge a Antonio Machado, les platges d’Argelers on van confinar milers de persones i el Memorial de Rivesaltes. Convertit en camp de refugiats i posteriorment centre d’internament previ a l’enviament als camps d’extermini nazis el camp e Rivesaltes representa una de les parts més terribles de la història de la humanitat.
Un grup d’interns del camp francès de Rivesaltes l’any 1941. Vitchy AP
Un any més encetem el Cicle de Memòria Històrica amb l’objectiu de continuar treballant en la comprensió de la nostra història, allunyada de sectarismes per tal de facilitar la reflexió, l’anàlisi crítica i l’empatia amb el nostre passat.
L’activitat principal serà visitar el 16 de març el Castell de Montjuïc, construït al segle XVII per tal d’evitar nous enfrontaments entre la població i les autoritats centrals. Des de llavors ha vigilat els barcelonins castigant-los i atemorint-los amb la seva presència amenaçadora. La seva posició privilegiada ha centralitzat la repressió i la violència des del fatídic 1714 fins al final de la dictadura franquista.
Ara, convertit en un centre d’estudi històric, és un símbol del civilisme i un record del que mai més hauria de viure cap ciutadà o ciutadana.
El cicle és completarà amb una conferència d’una persona molt lligada a la història de la nostra ciutat, amb lectures específiques i amb el treball a l’aula amb els nostres alumnes, els destinataris d’aquest cicle.
“Era cap al tard. La claror esmortida del crepúscol amb prou feines deixava veure difuminades les ombres negroses que passaven amunt i avall per la carretera fangosa del cementiri (…) De primer no podia precisar res, però de segur que Dant no va quedar tan sorprès a l’entrar a l’infern”
Pere Coromines “Les presons imaginàries” (1898)
Durant el present curs es realitzarà el IV Cicle de Memòria Històrica al nostre institut, el tema serà l’exili forçós de milers d’espanyols com a conseqüència de la Guerra Civil. La gran majoria d’aquestes persones van ser tancades en camps de “refugiats” on van viure en condicions infrahumanes més pròpies dels camps de concentració, quan només buscaven fugir de la barbàrie i viure en llibertat.
És aquesta una de les parts més tràgiques de la nostra història, i és per aquesta raó que amb els grups de batxillerat visitarem el 26 de març Cotlliure on retrem homernatge a Antonio Machado, les platges d’Argelers on van confinar milers de persones i la Maternitat d’Elna, un oasi d’amor entre tant d’odi.
El passat dia 26 de març l’alumnat de batxillerat de l’institut Bernat Metge va visitar les platges d’Argelers, on milers d’espanyols van ser tancats en unes condicions infrahumanes per les autoritats franceses l’any 1939. Després de trepitjar la sorra que els va servir de matalàs i de realitzar unes lectures, on es recordava com era el camp i les condicions, vam anar a retre homenatge a Antonio Machado a la seva tomba de Cotlliure.
Machado fou un poeta il·lustre i símbol d’aquesta desgràcia, que va afectar a tants milers de persones, i amb la lectura dels seus poemes se’l va recordar. Amb “un dia blau i un sol de la infància,” com deia Machado, vam gaudir de la vila de Cotlliure.
Després vam visitar la Maternitat d’Elna, on Elisabeth Eidenbenz va salvar a gairebé 600 nadons i va permetre que les seves mares gaudissin d’un temps de pau fora de la bestialitat dels camps. Elna fou una illa d’humanitat en un món convuls. D’una banda, milers de persones van patir la derrota a la Guerra Civil, les condicions infrahumanes de les autoritats franceses, la Segona Guerra Mundial i l’exili, i de l’altra, durant molts anys han patit l’oblit. El nostre record és un homenatge i un reconeixement a tots ells.
Els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat van seguir amb molt d’interès les explicacions dels dos conferenciants i van participar activament en el torn de preguntes posterior. En Miquel Morera Darbra ens va parlar de la seva experiència directa al front i als camps de concentració d’Horta i Reus. En Miquel Morera, nascut l’any 1920, es va allistar com a voluntari als 16 anys dins la columna Macià-Companys. L’Anna Grau ens va parlar de les vivències del seu pare, Francesc Grau Viader, tant del front com del camp de concentració de Miranda de Ebro (Logronyo).
Actualment, Miquel Morera és Delegat de Premsa i Propaganda de l´Agrupació de Supervivents de la Lleva Biberó-41.
Us animem a llegir els llibres Un noi al front d’en Miquel Morera i Dues línies terriblement paral·leles i Rua de captius d’en Francesc Grau.
Miquel Morera Darbra
Fill de l’artesà metal·lúrgic LLuís Morera i Argullol – responsable del disseny, la creació i col·locació de creacions metàl·liques per a l’Exposició Universal del 1929 – és actualment delegat de Premsa i Propaganda de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva Biberó-41. En començar la guerra, va acompanyar el seu pare al front, cridat a ocupar-se de l’armeria a Terol. Després de tres anys de recórrer diferents fronts, en rendir-se l’exèrcit republicà va retornar a Barcelona, ciutat en la que fou arrestat com a presoner de guerra. Va ser reclòs a la Model i a diversos camps de concentració, retrobant finalment la llibertat el gener del 1940. L’any 1942 va reprendre l’ofici del seu pare, transformant l’ofici artesà en producció industrial. La memòria de la guerra l’acompanyarà tota la vida, impulsant-lo a prendre part activa en l’associació de supervivents de la lleva del Biberó-41. Molts anys després del final del conflicte, l’autor es decideix a tornar a la cerca del passat i a recollir els seus records de la guerra en el llibre Un noi al front. Una joventut trencada 1936-1945”.
Francesc Grau Viader
Nascut el 29 de novembre de 1920 a Calella (Maresme), va cursar l’ensenyament primari al col·legi dels Escolapis i el batxillerat elemental a l’Institut de Mataró. L’abril de 1938 es va incorporar a l’Exèrcit de la República, destinat en una unitat de xoc (224 Brigada Mixta), on va prendre part en les accions bèl·liques més importants del front de Catalunya. L’1 de gener de 1939 va caure presoner de les tropes franquistes i va passar pels camps de concentració de Logronyo i de Miranda de Ebro, d’on va ser destinat a un batalló de treballadors com a presoner de guerra i, posteriorment, es va haver d’incorporar a l’exèrcit, del qual es va llicenciar el juny de 1945.
Va ser elegit secretari de la Cooperativa l’Amistat de Calella, on va crear la secció de cultura i un certamen literari. Va obtenir el títol de professor de català i va impartir classes a les biblioteques de Calella (de 1970 a 1982), a la de Pineda de Mar (de 1971 a 1982), i a la de Tordera (de 1974 a 1982). Va guanyar els premis literaris Puig i Llensa de narració (1976); el Josep Amatller d’assaig (1985), convocats per la revista Recull, de Blanes, i el premi de novel·la curta Manuel Cerqueda (Andorra, 1994).
Va ser cofundador de la revista La Tralla (1978-1981), de Calella. Va col·laborar a la revista literària El Pont i en la d’història L’Avenç, editades a Barcelona. Va dirigir la revista de Calella El Nunci (1981-1991). També va publicar diversos articles a la revista de l’Alt Maresme Repòrter.
L’editorial Pòrtic li va publicar els llibres Dues línies terriblement paral·leles (1978) i Rua de captius (1981); l’Ajuntament de Calella li va editar Calella, flash-back (1985) i Com unes ales de gavina i altres contes (1983), i el Banc Agrícola i Comercial d’Andorra, Llum vermell (1995).
El juny de 1978 va participar en el cicle de conferències La Guerra Civil a debat, amb Joan Oliver, Joaquim Molas, Vicenç Riera Llorca, Pere Calders i Avel·lí Artís-Gener. El 1979 va assistir a l’assemblea de caputxins de Sarrià en la qual es va debatre el text que van signar 154 intel·lectuals per demanar l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El 25 d’abril de 1993 va rebre la primera Medalla d’Or de la ciutat atorgada per l’Ajuntament de Calella.
El 17 d’abril els alumnes d’Història de 2n de Batxillerat, dintre del III Cicle de Memòria Històrica, han anat al geriàtric de Sant Martí de Provençals per treballar història oral sobre la Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme; però principalment per retre homenatge a les persones que han possibilitat que avui siguem el que som
Els alumnes de 2n de Batxillerat van anar el dia 11 d’abril a Corbera d’Ebre per visitar un dels espais més importants de la Batalla de l’Ebre. Van visitar el centre d’interpretació 115 dies, el poble vell i les trinxeres de Les Devees.